En trámite en el Consejo Escolar Valenciano
NUEVO DECRETO DE ADMISIÓN DE ALUMNADO
En el nuevo decreto sobre admisión de alumnos en los centros sostenidos con fondos públicos destaca el cambio, respecto al Decreto vigente, de los criterios que otorgan al alumnado la puntuación por la cual se establece el orden de prelación para ser admitidos en la matriculación.
Mientras que en el decreto ahora vigente, por los criterios básicos, como la renta familiar, la proximidad del centro al domicilio y la existencia de hermanos en el centro se otorgaba un total máximo de 10 puntos, a los que cabía sumar otros criterios complementarios, con un total máximo de 2 puntos más, ahora, por los mismos criterios primordiales, se siguen dando hasta los 10 puntos, pero por los complementarios que se añaden en concurrencia con los anteriores se pueden dar hasta 10 puntos más, lo que sin duda disuelve el carácter primordial de los primeros criterios.
Entre los criterios complementarios novedosos, destaca la discrecionalidad con que los consejos escolares de los centros podrán otorgar 1 punto, una posibilidad que hasta ahora no existía, pues los centros podían otorgar, como ya hemos dicho, hasta dos puntos por los criterios complementarios previamente fijados y cuyo contenido era favorecedor de determinadas situaciones sociales merecedoras de especial protección.
Este punto que podrán dar los centros con absoluta libertad podría resultar peligrosamente discriminatorio o selectivo si los consejos escolares lo usaran sin una necesaria sensibilidad social que favoreciese a las familias más desprotegidas.
Así mismo, se amplía desde el 0-3 años hasta el 0-6 años el tramo educativo en el que se favorecerá con puntuación adicional a las familias en que trabajen el padre y la madre. Esta puntuación, que en principio favorece la incorporación de la mujer al trabajo, por lo que cabe considerarla como positiva, no tiene en el baremo el contrapeso de considerar también la situación de paro por la que atraviesan muchas familias, por lo que cabría estudiar todo ello con más detenimiento, con objeto de no acabar priorizando una situación de pleno trabajo familiar frente a la del desempleo, desgraciadamente muy frecuente aún.
Durante la tramitación del decreto en el Consejo Escolar Valenciano, el STEPV-iv impulsará los acuerdos necesarios con el resto de organizaciones representativas de la comunidad educativa, con objeto de mejorar su contenido y proponer la eliminación de aquellos extremos que sean susceptibles de ser usados de forma discriminatoria o selecionadora del alumnado, tanto en centros públicos, como en centros privados concertados.
CONCLUSIONS de la JORNADA
DE PROFESSORAT INTERÍ
El passat 13 de desembre el sindicat va organitzar una Jornada de Professorat Interí, per a tractar diversos assumptes que tenen a veure amb les nostres condicions de treball. L’objectiu de la Jornada va ser debatre amplament temes com ara la situació actual, l’acord de professorat interí de 1993, la situació del professorat interí a d’altres comunitats autònomes, l’accés a la funció pública docent, les perspectives de treball en el futur... En aquesta reunió es va acordar treballar per a aconseguir organitzar i rellançar el moviment de professorat interí i es va elaborar la següent Plataforma Reivindicativa:
1. Aconseguir la reforma legal per a l’accés específic del professorat interí, és a dir, un accés diferenciat a la funció pública docent, lligat a la formació i a l’experiència docent, que reconega que el professorat interí ja forma part del sistema educatiu. En aquest sentit, qualsevol oferta d’ocupació pública ha d’estar condicionada a la solució prèvia de l’accés del professorat interí.
2. El manteniment de les actuals borses de treball i la preferència del professorat interí per a obtenir vacants i substitucions. En aquesta línia, cal incorporar a les borses de treball al personal que haja prestat serveis o que ho faça en el futur. Ens referim a les persones de les borses de treball de mestres del 89 que no tenien serveis fins el curs escolar 1996-97, les persones de les borses de treball de mestres del 1996, de les borses de mestres del 1997 o de les futures, tant de mestres com de professorat de Secundària. Estem en total desacord amb la "rotació en el treball". És necessari que s’unifiquen totes les borses de Primària en una única borsa amb els mateixos drets, i que les persones contractades en les borses del 1996 i 1997 passen a ocupar el seu lloc a la borsa general de professorat interí, evitant que siguen acomiadades en el futur.
Per altra part, atesa l’actual situació al País Valencià i els elements nous que han aparegut des de la signatura de l’Acord del professorat interí l’any 1993 (situació jurídica derivada del conflicte de les oposicions, nombre considerable d’aprovats sense serveis per a l’Administració Educativa en el PV, reconversió del sistema educatiu...), hem de treballar per a garantir la continuïtat en el treball, en la línia d’aconseguir un pacte d’estabilitat.
3. També cal treballar per a millorar les condicions de treball, per equiparar-les a les que té el funcionariat de carrera, i en concret, cal tractar temes com la igualtat salarial, l’accés real als Plans de Formació de l’Administració. En definitiva, eliminar qualsevol aspecte discriminatori.
A més a més, cal garantir l’estabilitat dels col.lectius afectats per problemes de titulacions o d’especialització derivats de l’aplicació de la LOGSE, especialment el Professorat Tècnic de Formació Professional, el professorat del Cos de Mestres o d’algunes especialitats de Secundària.
4. Reivindiquem que els actes d’adjudicació de places es facen amb les màximes garanties per al professorat que hi participa; entre altres aspectes, reivindiquem la publicació de les llistes de participants i de les vacants amb temps suficient, contractacions des del primer dia fins l’acabament del curs escolar, etc. Exigim actes presencials, per ser més transparents i tenir més possibilitats d’elecció de vacants o substitucions.
El sindicat ha convocat assemblees per a fixar el calendari d’actuacions per donar suport de la Plataforma Reivindicativa. Entre les mesures de pressió que l’STEPV proposa està la realització de concentracions, tancaments, arreplegada de signatures, fer pública la situació del professorat interí als mitjans de comunicació..., i si l’Administració no dóna una resposta satisfactòria caldrà intensificar aquestes mesures de pressió.
EDUCAR
O VIGILAR I CASTIGAR"Les lleis contenen els homes, però no els canvien".
Rousseau.
És un tòpic que es mostra cert a cada instant que allò que no és als mitjans de comunicació no existeix. I, més encara, són els mitjans de comunicació els que marquen què és allò que ens ha d’importar i què és allò sobre el que ens hem d’ocupar. Les urgències de la vida són les urgències dels mitjans de comunicació. Avui la informació, més que córrer, vola, i sembla que aquests canvis imparables i tan accelerats han espatllat la nostra maquineta de captar la realitat, la nostra capacitat de reflexió. Les urgències de la societat mediàtica ens han portat, més que no pas informació per a l’anàlisi, delectança en la morbositat. I se’ns mostren com a novedosos vells problemes i velles qüestions sobre els quals sembla que ningú no vol tornar a reflexionar. Que la violència n’és un d’ells ningú no ho pot dubtar. I que la violència és un element present en totes les relacions humanes només s’amaga als ulls d’aquells que volen patrimonialitzar-la: la violència és la norma, i no l’excepció. Violència contra els menors, violència domèstica, violència contra els pobles, violència religiosa, violència sòcio-laboral, violència al carrer..., i ara també violència a les escoles.
Ara bé, és la violència una condició essencial de l’ésser humà o només la condició general en la qual s’hi troba? Esbrinar la resposta a aquesta qüestió i descabdellar el nus de l’origen i fonaments de la violència ha estat tasca a la qual s’han dedicat si més no els fundadors i continuadors de la teoria social. De Hobbes a Weber, de Rousseau i Kant a Hannah Arendt o Habermas, podem trobar el més granat de la reflexió occidental sobre les bases de la nostra organització social, i sobre la legitimitat o no del poder que la sustenta. Però fins i tot podem remuntar-nos als orígens de la nostra cultura i veure com la força és el veritable tema de la Ilíada, com ha assenyalat Simone Weil. "La força és allò que fa, de qualsevol que li és sotmès, una cosa", diu la pensadora francesa. La força, la violència, instrumentalitza aquell sobre el que és exercida.
Però, insistesc de nou, no hi ha temps per a la reflexió; només es demanen mesures, solucions immediates. Perquè el valor suprem és la seguretat. I si de cas s’ha de discutir sobre alguna cosa, ha de ser sobre els mitjans per poder reprimir-la, no sobre els seus orígens, no sobre les seues causes. Ens hauríem de preguntar: per què, ara i ací, sorgeix la qüestió sobre la violència a l’escola? És que fins ara no n’hi havia? A quina violència ens referim? Totes aquestes qüestions són bandejades per anar directes a solucions merament repressives per part d’aquell qui, com ha assenyalat Max Weber, ostenta el monopoli de la violència física legítima: l’Estat. I se’ns proposen velles solucions per tal d’eradicar-la. Com que l’individu és un ésser malvat per naturalesa, cal vigilar-lo, i si de cas, castigar-lo, per tal que no exercesca aquest poder maligne que es troba en ell. El gran Leviathan vetllarà per la nostra seguretat i nosaltres continuarem sent aquell ramat que hom pretén que continuem sent.
I la solució ens ve servida de la manera en la qual només ho saben fer els reformadors: fem lleis que continguen aquests impulsos malaltissos, instal.lem càmeres que vigilen el ramat, per poder extirpar així del cos social aquells desnonats que alteren la miserable servitud que anomenem pau. La solució, doncs, és l’omniscient ull del Leviathan. Portem fins a l’últim extrem la idea del panòptic, aquella vella idea de la visibilitat permanent: que res del que hom puga fer no passe desapercebut. I això en base a la creença de Bentham, l’inventor del panòptic: "Romandre incessantment a la vista de l’inspector és perdre, en efecte, l’oportunitat de fer mal i, gairebé, la idea de voler-lo". No hi ha possibilitat de redempció, deixem-nos estar de magres utopies i fem cas a l’única ideologia possible: siguem realistes, diuen. Perquè l’ésser humà és violent per naturalesa, i si no s’hi intervé, esclata la més gran guerra de "tots contra tots". Així doncs, es basteixen tota una sèrie d’institucions socials la finalitat de les quals és la contenció: des de les lleis fins a l’escola. Ai las! L’escola com a establiment de disciplina i el mestre com el gran inspector de la vigilància. I com no fer servir els grans avenços que la tècnica ha posat a la nostra disposició. Els artefactes que inventa la tècnica fan més realitat avui que mai aquell somni del panòptic, del gran ull que tot ho vigila.
Aquest principi d’inspecció general ha fet de tota la societat sencera, i ara s’hi vol incloure també l’escola, un immens panòptic: els ciutadans/els alumnes es tenen com a objecte d’informació, però mai com a subjectes de comunicació. Torna altra vegada el binomi informació-control com a criteri fonamental de l’exercici del poder. I la conseqüència és clara: s’instal.la entre nosaltres la por, garantia de servitud permanent. És així com s’assenta la ideologia del "tot va bé" per a que res no vaja millor. Aquesta ideologia que tot ho arrasa i que impedeix que cresquen les minses llavors de la utopia, de la possibilitat de canvi, de l’exigència d’anar més enllà. I heus aquí altra vegada el debat que hauria d’haver estat sempre permanent: és i ha de ser l’escola simplement el reflex d’una realitat que, per honestedat intel.lectual i per amor als humans, no ens agrada?; o, per contra, ha de ser l’escola, i la tasca del mestre, el germen d’un futur més humà, més igualitari, on puguen desenvolupar-se les capacitats que la naturalesa ha dipositat en nosaltres? Mirem-ho.
Vicent Monroig Climent
Professor d’Ensenyament Secundari