OPINIÓ A BACS AMB LA FORMACIÓ
DE PERSONES ADULTES
A bacs amb la Formació de Persones Adultes (FPA), esperant el desenrotllament duna llei que, en mans dels responsables polítics, ara compleix 3 anys i està poc més que com va nàixer.
Pensem que quan una llei és aprovada a les Corts i es publica al DOGV, és un precepte dobligat compliment. No sha explicat segurament perquè no és possible fer-ho per què una Llei de gener de 1995 porta tres anys sense posar-se en pràctica.
Aquesta situació, tot i ser greu, posa en dubte les condicions duna democràcia en la que sembla que la "lentitud institucional" és una forma de vida. El més greu, però, és no saber a hores dara com es vol desenvolupar la llei, com es vol aplicar i quina interpretació hi fan els responsables de la seua aplicació.
Les responsabilitats de les que parlem són polítiques i tothom ens hauríem de sentir concernits. Reflexionem sobre les circumstàncies actuals.
Sha realitzat un procés de reforma educativa mitjançant el qual ens hem atorgar un nou Sistema Educatiu que configura una gran etapa obligatòria fins els 16 anys (Educació Infantil, Primària i Secundària Obligatòria). La Llei de Educació "Villar Palasí", de 1970, ha estat substituïda per la LOGSE (Llei dOrdenació General del Sistema Educatiu). Com afecta aquest canvi per a lFPA? Actualment, els centres continuen impartint ensenyaments per a lobtenció del Graduat dEducació General Bàsica, la titulació pròpia del sistema educatiu anterior. És hora ja que açò es modifique i entrem en la reforma educativa.
Dels 500 centres dEPA (Municipals i de la Conselleria dEducació) es vol que hi haja una continuïtat: les persones adultes han dassolir una formació bàsica actual, és a dir, la que correspon al Graduat dEducació Secundària (GES), la qual cosa suposa realitzar les reformes necessàries quant a plantilles, recursos i infrastructures en tots els centres de la xarxa pública.
Si açò no es fa adequadament, si aquesta formació no sestén a tota la població adulta, no es pot dir que hi haja un interés per aquest sector educatiu. Pel que es veu, no és prou que la Llei per a la Formació de Persones Adultes existesca; és la voluntat política la que fa possible que aquesta formació puga generalitzar-se.
Això no obstant, lFPA també arreplega altres necessitats educatives que no són lobtenció de la titulació bàsica. Lamplíssima problemàtica que es presenta al món del treball i els canvis que es produeixen constantment a la nostra societat, així com la persistència de grups desafavorits i lentrada de noves persones en aquesta categoria, fan necessàries unes actuacions diversificades que a la Llei sarrepleguen i sobre les quals cal una decisió política.
A la Llei es parla dactuacions coordinades de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència; de la Conselleria dOcupació, i de la Conselleria de Benestar Social. Avui, les actuacions daquests departaments no es distingeixen per la coordinació de les seues programacions i projectes, ans al contrari, vénen actuant de forma aïllada.
Laplicació de la Llei comporta, per tant, un veritable canvi en allò que sha fet fins ara i que des dels centres dFPA es focalitze una diversificació i una coordinació més eficaç que trenque amb la visió academicista que persisteix fins ara.
La realitat social és canviant i així sarreplega a la Llei, obrint la porta a actuacions en matèria de formació ocupacional i en inserció laboral.
La Formació Professional, una etapa renovada per la LOGSE, també sha de cobrir mitjançant lFPA, i ampliar el seu abast a la formació ocupacional i a la formació contínua.
Així doncs, ens trobem en un moment amb la possibilitat que lFPA es convertesca tota ella en una opció vertaderament renovadora, amb la finalitat datendre una vasta problemàtica del món adult amb una visió més esperançadora. Des daquí convidem tothom a conéixer millor els centres dadults, a parlar amb la gent que hi acudeix, pel tal dadonar-nos-en de les seues necessitats i motivacions en matèria de formació.
LFPA sha convertit així en un repte per a la democràcia. La seua planificació i el seu desenrotllament sha de fer des de tots els sectors socials. En aquest sentit, a la Llei dFPA sarreplega la creació de Projectes de Base Locals o Territorials que programen i dinamitzen el propi model dactuació, atenent les necessitats que la localitat o el territori presenten. Aquests projectes exigeixen la participació de tothom, des dels Ajuntaments fins les Associacions de Veïns, passant per tot el qui, duna o daltra manera, estan implicats en aquesta formació: centres dEPA, associacions dalumnes, col.lectius, empresaris, sindicats, INEM, FOREM...
Desenvolupar aquests projectes és desenvolupar la democràcia, no debades un dels objectius daquesta formació, arreplegat a la LOGSE, és el desenvolupament responsable, crític i participatiu de les persones en una societat democràtica.
Amb lesperança que aquestes idees ens encoratgen tots a participar més, a aportar més al desenrotllament de lFPA, vull transmetre la il.lusió amb què alumnat i professorat esperem el desenvolupament de la Llei, però no estaria de més recordar allò que diu la saviesa popular: "Hechos són amores y no buenas razones".
Jose Luís Arnés Acevedo. STEPV-iv
DOTACIÓ DE PERSONAL PER ALS CENTRES QUE ESCOLARITZEN ALUMNAT DE TRES ANYS
La incorporació de les aules de tres anys als centres dInfantil i Primària està presentant greus problemes i disfuncions, en la mesura que suposa noves situacions i problemàtiques que esdevenen de difícil solució amb els mitjans existents actualment als centres.
En primer lloc, cal considerar que si bé a la LOGSE sarreplega la figura duna persona educadora de suport a les aules de tres anys, la realitat ha desvirtuat, una vegada més, lesperit de la llei i lexistència daquests professionals als centres és més aviat una excepció.
En segon lloc, cal tenir en compte que, per lAcord de Plantilles, sha proveït els centres de doble línia (6 unitats dInfantil) duna setena persona de suport per a fer front a les noves necessitats educatives i pedagògiques que emanen de la incorporació dels tres anys. Tot i això, als centres on aquestes unitats estan habilitades i no creades, no existeix la setena persona. Aquesta situació esdevé totalment absurda i injusta, doncs les necessitats de lalumnat i del centre són exactament les mateixes en cas de creació o dhabilitació. Cal que totes aquestes unitats siguen creades definitivament al catàleg dels centres i proveïdes pels mecanismes reglamentaris. Per altra banda, aquestes vacants corresponents a la setena persona en centres amb unitats habilitades es podrien proveir de forma provisional.
Per tal davançar en la millora de lensenyament, lSTEPV-iv exigeix lAdministració la dotació urgent duna persona educadora, amb la titulació de Jardí dInfantesa o Puericultura, tal i com es contempla a la LOGSE, amb caràcter general per a tots els centres on hi haja unitats de tres anys. Per altra banda, exigim que totes les unitats siguen creades i que es dote els centres de la setena persona de suport a les plantilles dEducació Infantil on existesquen sis unitats de tres anys, independentment de la seua condició de creades o habilitades.
OPOSICI" DEL 97: REGULADA LA FASE DE PRÀCTIQUES
La Conselleria ha publicat la Resolució de 15 de gener de 1997, de la Direcció General de Personal de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, per la que es regula la fase de pràctiques dels aspirants seleccionats en el procés per a la provisió de llocs en el Cos de Mestres convocat per Ordre de 14 de maig de 1997.
En aquesta resolució sestableix la composició de les Comissions qualificadores, així com les funcions del professorat tutor que farà el seguiment de les pràctiques. També regula lavaluació i el termini de lacabament daquestes, que queda fixat per al 15 de març per a tots aquells que sincorporaren el passat 15 de setembre.
La Conselleria dEducació convocarà les activitats de formació, previstes a la resolució, mitjançant cursos organitzats pels CEFIREs entre l1 i el 15 de març.
Si teniu cap dubte sobre qualsevol aspecte relacionat amb aquest assumpte, estem a la vostra disposició a qualsevol de les nostres seus.
LESTATUT BÀSIC DE LA FUNCIÓ PÚBLICA DOCENT
El Ministeri dAdministracions Públiques ha encetat les negociacions, en el marc de la Mesa General de la Funció Pública, de lavantprojecte de "Llei Reguladora de lEstatut Bàsic de la Funció Pública". A la disposició addicional 3ª daquest avantprojecte, es fa referència explícita al sector docent en els següents termes:
" 1. Corresponde al Gobierno proponer a las Cortes las bases del régimen estatutario de los funcionarios públicos docentes de niveles de enseñanza distintos del universitario, en el marco de la ordenación general del sistema educativo. En ellas se incluirán, con las adaptaciones que resulten precisas, aquellas normas de este Estatuto que les sean de aplicación."
El 5 de desembre de 1997 sens facilità lesborrany i el dia 21 de gener es reuní en el MEC, per primera vegada, la Mesa Tècnica entre Administració i sindicats per tal dabordar-lo i acordar una metodologia de treball, així com dels continguts de lEstatut (el 18 de febrer està prevista una segona reunió).
En la reunió, el representant del MEC manifestà que:
- lEstatut recollirà la normativa, actualment dispersa, referida a la funció pública docent (per tant, no té caràcter modificador o reformador, sinó més bé "conservador"-sic),
- larticulat és matèria legislativa i, per tant, correspon a les Corts espanyoles determinar efectivament el seu contingut (nogensmenys, el MEC vol comptar amb la participació sindical per a la seua configuració), i
- fins que sinicie el tràmit parlamentari, hauran de passar alguns mesos (sacordà que al mes de juny deuria haver un nou text millorat, per a seguir treballant-lo).
Alguns comentaris sobre lesborrany
Partint daquesta enorme provisionalitat del text actualment conegut, poques novetats, pràcticament cap, incorpora en matèria legal (i que afecta al professorat docent funcionari no universitari) que no siguen més o menys conegudes per altres disposicions legals vigents (Llei 30/1984, LOGSE, legislació autonòmica, etc.).
Al llarg de 60 pàgines, dels 118 articles distribuïts en déneu capítols (com ara Selecció de personal, Accés a diferents cossos, Sistema retributiu, Règim de drets i deures...), podem comprovar que no hi ha cap resposta nova a les ja quasi històriques i justes reivindicacions del professorat progressista.
Aquestes notes només pretenen informar daquesta iniciativa, tot just inaugurada, i convidar tot el professorat a anar coneguent-la i a participar en lacció sindical de lSTEPV-iv, per tal dintentar avançar en la consecució dun Estatut, que si no contempla les nostres reivindicacions, haurà de ser "prim" (com deia el representant de la CIG a la Mesa), i permeta en cada territori autonòmic una veritable negociació del mateix.
PLATAFORMA POR LA ENSEÑANZA PÚBLICA - VALÈNCIA
Nos encontramos en un momento muy crítico en cuanto a la aplicación de la LOGSE.
El curso 1998-99 se generaliza el 3º de ESO, por lo que todos los alumnos de 2º de ESO deben pasar a cursar este nivel en los institutos existentes, pocos para la cantidad de alumnos que han de incorporarse, lo que provocará masificación en las aulas (doble y triple turno de forma generalizada).
En los colegios de Primaria se tendrá que mantener el 1º y 2º de ESO, ya que no tendrán espacio en los institutos.
El nuevo decreto de admisión de alumnos supone una falta de control sobre lo pueden y no pueden hacer los centros, lo que supone un nuevo ataque de la Administración a todos los que defendemos la Escuela Pública, que, recordemos, no discrimina ni segrega.
Por todo esto, el STEPV-iv, como integrante de la Plataforma por la Enseñanza Pública, hace un llamamiento a toda la Comunidad Educativa para que participe y apoye las reivindicaciones y las acciones convocadas desde la Plataforma por la Enseñanza Pública para poder asegurar a todos los ciudadanos el disfrute del derecho a la educación, con las condiciones precisas y exigibles de calidad de infraestructura y didáctica, así como de accesibilidad, para asegurar una escolarización gratuita, total y de calidad para todos y todas desde los tres años.
El período de matriculación está cerca. Desde la Plataforma por la Enseñanza Pública hacemos un llamamiento a todos los Consejos Escolares de Centro y Municipales para exigir a la Administración la satisfacción de todas las necesidades educativas.
CALENDARIO
MARZO: CAMPAÑA DE MATRICULACIÓN EN LA ESCUELA PÚBLICA
5 DE ABRIL: II FIESTA-ENCUENTRO POR LA ESCUELA PÚBLICA"
16 DE MAYO: II JORNADAS DE PARTICIPACIÓN Y DEMOCRACIA EN LOS CENTROS ESCOLARES
Nota: Con motivo del día 5 de abril, os pedimos la colaboración con ideas o actividades: grupos de teatro, talleres, ejercicios, juegos, etc.; todo aquello que penséis que se puede hacer en un acto como éste.