ARRANJAMENT ESCOLAR
CURS 1998-99

La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i les organitzacions sindicals hem estat negociant, al llarg de les darreres setmanes, el projecte d’instruccions sobre els criteris generals per a la modificació de la composició per unitats, llocs de treball i altres característiques dels centres docents públics. El document, ara, ha de ser dictaminat pel Consell Escolar Valencià al llarg del mes de gener.
Els criteris de la Conselleria atenen tres eixos bàsics: el mapa escolar, doncs en el document es fa referència als estudis de planificació educativa realitzats (que haureu de posar en relació a la vostra localitat), els pressupostos d’Educació (insuficients per a les necessitats del sistema públic) i l’Acord de plantilles d’Infantil i Primària que vam subscriure el curs passat.
El resultat d’aplicar tot açò serà diferent a cada localitat, però, com a valoració global, la conjunció de mapa escolar i els pressupostos de 1998 representa, sens dubte, un atac frontal al servei educatiu de titularitat pública. No s’ha fet públic un pla global d’aplicació de la LOGSE, ni tampoc quan s’adaptaran els actuals centres i es contruiran els nous, més enllà de l’any en curs. Atesa la manca absoluta de força legal del propi mapa escolar, els pressupostos l’obvien completament. El resultat és l’abandó de l’ESO a la seua situació transitòria (per quant de temps?) en centres d’Ed. Infantil i Primària. Mentre, els recursos destinats a centres privats, augmenten considerablement. Els aspectes que fan referència a l’Acord de Plantilles són tractats amb desigual fortuna, tot i que els efectes sobre l’Escola Pública no tenen tots el mateix abast ni són de la mateixa importància.
La nostra valoració del document de l’arranjament escolar no pot ser satisfactòria ja que hi ha tota una sèrie d’aspectes que no compartim. Ens expliquem.

El document havia de contemplar tres aspectes fonamentals de l’Acord signat entre els sindicats i la Conselleria el passat curs escolar. Ens referim a la creació de les unitats de 3 anys, la dotació de professorat de suport d’educació infantil en els centres amb 5 unitats d’aquesta etapa educativa i la dotació de professorat per completar la plantilla tipus dels centres.

Respecte la creació de les unitats de tres anys s’ha aconseguit introduir canvis importants en el document final, ja que en un primer moment havia una clara oposició de l’Administració a la dotació generalitzada d’aquestes unitats, condicionant el ritme de creació a "si hi ha instal.lacions adequades, si no hi ha oferta pública a nivell de la localitat o districte...", posició que era inacceptable. Ara, però, es preveu la generalització de l’oferta de llocs escolars públics per a l’escolarització de l’alumnat de 3 anys. A aquest efecte, es crearan les unitats necessàries per a escolaritzar la demanda de llocs escolars públics. Per tot açò, no sols és molt important que es realitze la corresponent oferta en tots els centres públics, cal que es faça una campanya de promoció de l’escolarització de l’alumnat de 3 anys per part de l’Administració Educativa, dels Consells Escolars de Centre i Municipals, de les Associacions de Pares i Mares d’Alumnat, dels sindicats,... per a fer real aquest objectiu. Aquesta qüestió és fonamental per a l’Escola Pública.

Després de moltes discussions hem aconseguit que es generalitze la dotació d’un professor de suport d’Educació Infantil per als centres que estiguen constituïts per 5 unitats d’aquesta etapa.

Un dels aspectes més conflictius del compliment de l’Acord de Plantilles ha estat la dotació completa de les plantilles tipus dels centres d’Educació Infantil i Primària. Hem trobat moltes resistències a donar compliment a allò acordat. Finalment, es generalitza la dotació de professorat en els diferents tipus de centres: es dota de professorat de primària els centres d’una línia, d’especialista d’Educació Física als de dues línies i d’Ed. Músical als de tres línies, a més de professorat de segon idioma o de Pedagogia Terapèutica segons la tipologia dels centres.

Però malgrat aquest augment important de plantilla en el curs 98/99, hi ha un incompliment en la temporalització de la dotació de les plantilles tipus dels centres d’una i de dues línies.

Els primers seran dotats en el curs 1998-99 del catorzé professor, sempre que siga sol.licitat pel Consell Escolar del Centre, la dotació del qual estarà en funció de diversos criteris. La dotació generalitzada a tots els centres es farà, no obstant, en el curs 1999-2000, un any després del que diu l’Acord. El nostre sindicat ha exigit el compliment de l’Acord, demanant la creació en tots els centres d’una línia d’un lloc de treball més, i proposant que aquest fóra d’Educació Infantil. Per tant, fem una crida a tots els centres d’aquestes característiques per a que sol.liciteu un professor més d’Educació Infantil per al curs 1998-99.

El centres de dues línies "seran dotats del lloc de treball vint-i-sisé (que seria de P.T.) sempre que hi haja alumnat amb necessitats educatives especials en nombre i circumstàncies que ho justifiquen". La creació del vint-i-sisé en tots els centres de dues línies, que no haja estat dotat en el curs 1998-99, serà completada amb efectes de l’inici del curs escolar 1999-2000. Excepcionalment, aquest lloc de treball de P.T. podrà esser substituït per un d’Audició i Llenguatge". En aquest punt no es dona compliment a la temporalitació de l’Acord. Es retarda la generalització de la plantilla tipus, pel que fa al segon mestre de P.T, un curs escolar. La dotació del professorat de P.T. en aquest centres s’hauria de completar en el curs 1998-99. Reclameu que al vostre centre es complete el proper curs escolar.

Com podeu veure, l’Acord es complirà, però, en alguns aspectes, un any després del previst.

Però el document de l’arranjament escolar també conté altres elements sobre els quals hem de dir la nostra. En general, discrepem d’aspectes com les ràtios i els criteris per a la determinació de les unitats dels centres incomplets; la ràtio de l’alumnat d’educació infantil; els criteris per a l’augment i la disminució de les unitats dels centres; no dotar de forma generalitzada de professorat de suport tots els centres d’immersió lingüística; la ràtio excesiva professorat/alumnat per a l’Educació Especial; els criteris per a la determinació de les unitats i dels llocs de treball a les unitats i centres específics d’Educació Especial; la falta de criteris clars per a garantir que l’alumnat del primer cicle d’ESO siga escolaritzat als IES o la falta de compromisos concrets respecte a la planificació de l’aplicació de la LOGSE i l’obligatorietat de l’Administració valenciana per tenir enllestides totes les instal.lacions que són necessàries per a oferir un servei educatiu públic de qualitat.

En definitiva, encara que hi ha hagut avanços respecte l’anterior esborrany presentat per l’Administració (especialment, pel que fa a l’oferta de 3 anys i a avançar en plantilles) considerem que cal continuar oposant-nos com a sindicat i com a comunitat educativa, també des dels Consells Escolars Municipals, a aquesta política global de la Conselleria -mapa, pressupostos i, en particular, als criteris de l’arranjament que s’oposen a la millora de l’Escola Pública.

Per a l’STEPV-iv, en aquells aspectes que li són propis, la millor garantia per als col.legis públics és el compliment de l’Acord de Plantilles. Fora d’aquest Acord no hi ha alternativa viable. Per això el firmàrem, pensant, exclusivament, en una clara millora del servei educatiu públic. Per això mateix, el millor que es pot fer ara és exigir el seu compliment. Més encara: celebrar un hipotètic incompliment sols pot satisfer interessos particulars, aliens a l’Escola Pública. Convé recordar també que hi ha aspectes en l’arranjament escolar i en l’aplicació de la LOGSE en general que mai han estat inclosos en l’Acord de Plantilles, perquè ni era l’àmbit ni va ser possible acordar-ho amb el Govern Valencià per les discrepàncies en política educativa. Quan falta l’acord es dona la lluita.

És important que l’afiliació de la comarca i de la localitat tracteu el tema junt a la resta del professorat, per acordar línies d’actuació i les propostes concretes, en funció de les necessitats reals del servei educatiu públic, per a que siguen plantejades al corresponent Consell Escolar Municipal i que, al mateix temps, el traslladeu a la comunitat educativa, centres, AMPAS o plataformes unitàries de defensa de l’Escola Pública que estiguen funcionant o que es puguen constituir.