Sentència sobre la condició de catedràtic
Oposició 91: Sentència sobre el nomenament de funcionaris del Cos de Secundària
Sentència sobre els SPEs
El Tribunal Suprem ha dictat sentència per la qual es desestimen els recursos de casació interposats per la Generalitat Valenciana i vuit persones més contra la sentència de la Secció Segona de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana de 21 de juliol de 1993.
La sentència del TSJCV diu: "FALLAMOS: Que estimando el recurs contencioso-administrativo interpuesto por el Colegio Oficial de Psicólogos y por D. José Sevell Bañuls y otros contra el Decreto 53/1989, de 18 de abril, del Consell de la Generalitat Valenciana; contra la Corrección de errores del mismo publicada en el DOGV n.º1073, de 1989, contra la Orden de 3 de mayo de 1989 de la Consejería de Cultura, Educación y Ciencia, por la que se organizan los servicios psicopedagógicos escolares, en desarrollo del citado Decreto; y contra la Orden de igual fecha y del mismo organismo que la anterior, por la que se convoca concurso de méritos para cubrir plazas de profesor especializado en psicopedagogia escolar de los citados servicios psicopedagógicos, debemos declarar nulas y contrarias a derecho tales disposiciones, sin expresa condena en costas".
Aquesta sentència del TSJCV va ser recurrida, en casació, davant del Tribunal Suprem per la Generalitat Valenciana y algunes persones. Ara, el Tribunal Suprem ha declarat que no hi ha lloc als recursos de casació, desestimant-los i donant per bona la sentència del TSJCV.
El sindicat s’ha posat en contacte amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per saber quines seran les seues actuacions, què pensa fer. Nosaltres considerem que els efectes d’aquesta sentència no han d’afectar a les persones que van accedir els SPEs; al mateix temps, urgim l’Administració a desplegar amb rapidesa el nou Decret, traure les places d’Audició i Llenguatge al Concurs de Trasllats, així com complir l’Acord de Plantilles en tot allò que afecta els SPEs.
Sentència sobre la condició de catedràtic
Ha pronunciat també sentència el nostre TSJCV en relació a la legalitat que esgrimeix l’Administració per a desplaçar de centre a professors d’Ensenyament Secundari que gaudeixen de destinació definitiva pel fet de quedar sense horari en el centre. Al mateix temps s’impugnava la prelació dels professors o professores que ostenten la condició de catedràtic obtinguda amb posterioritat a la LOGSE respecte d’aquells o aquelles que tenen major antiguitat.
El primer supòsit està resolt per la Llei d’Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat del 1994, promulgada posteriorment a la presentació d’aquest recurs, a més que el propi Tribunal arriba a justificar els desplaçaments per l’aplicació de l’Ordre de 29 de juny de 1992 i "en el legítim exercici de les potestats autoorganitzatives de l’Administració, que, en ordre a una eficaç prestació de la docència pública, requereix l’adequació periòdica entre els mitjans personals disponibles i les necessitats a les quals ha de fer front, i si com a conseqüència de tal adequació es produeixen desajustos en l’horari lectiu de determinat professorat, es procedeix a l’assignació temporal a un altre centre on existesca horari suficient per impartir la seua assignatura".
També el TSJCV desestima la pretensió de que l’antiguitat entre el professorat de Secundària constituesca un criteri preferent sobre el que ostenta la condició de catedràtic, perquè entén que no és aplicable el supòsit contemplat en la Disposició Addicional 4.ª del Reial Decret 1774/94, de 5 d’agost, per tal com l’esmentat decret es refereix a pèrdua definitiva o provisional de destinació dins de l’àmbit dels concursos de trasllats, i --–segons el Tribunal– no es dóna el cas ací. "Cal assenyalar -indica el Tribunal- que en la pròpia Ordre autonòmica de 1992 hi ha criteris específics en relació amb l’ordre d’elecció d’horaris (apartat 2.2), assenyalant-se que correspon en primer lloc a aquells professors d’Ensenyament Secundari amb la condició de catedràtic i assimilats; criteri aquest que és susceptible de translació als supòsits en què es produeix el cas d’inexistència d’horari". Així mateix, considera que aquesta preferència "no sembla que siga un privilegi irraonable o contrari a dret, sinó que troba empara normatiu i justificació suficient en la condició de mèrit docent que es reconeix" als que ostenten tal condició.
Com és obvi, caldrà modificar l’Ordre de 29 de juny del 1992 per tal que l’antiguitat en el cos siga un criteri preferent a l’hora d’elegir horari i de quedar així mateix sense horari en el centre, com està regulat i es produeix en territori MEC i en altres comunitats autònomes amb competències plenes en Educació.
Oposició 91: Sentència sobre el nomenament de funcionaris del Cos de Secundària
L’Audiència Nacional acaba de dictar sentència sobre la pretensió formulada per un ampli col.lectiu de professors d’Ensenyament Secundari de l’oposició del 1991 que tenia per objecte impugnar l’Ordre de 16 de febrer de 1995, per la qual es feia pública la Resolució de 24 de gener de 1995 de la Direcció General de Personal de la Conselleria d’Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, per la qual es completava l’aprovació de l’expedient del procés selectiu convocat per Ordre de la Conselleria de 29 d’abril de 1991, per a l’ingrés als cossos de professors d’Ensenyament Secundari.
Els recurrents sol.licitaven l’anul.lació de l’esmentada Ordre de nomenament tal com venia establerta, la qual no sols incloïa els aprovats per sentència del TSJCV, sinó que limitava el seu abast des del 1992 als sols efectes de concursos de trasllats. A més es pretenia que es reconegueren plens efectes econòmics i administratius al seu nomenament des del 1 d’octubre del 1992 i que es limitara la cobertura d’aquest nomenament als que tingueren empara en la legalitat del procés selectiu i en sentències fermes, cosa que exclouria als aprovats pel barem del TSJCV atés que no tenen cap empara legal ni jurisprudencial ferma.
L’Audiència Nacional ha desestimat el recurs en allò relatiu a les possibilitats del MEC de entrar en la modificació de l’expedient administratiu aprovat, per tal com la seua missió en aquests casos -segons declara- és simplement instrumental de publicació de la llista aprovada i d’expedir-ne els títols administratius adients, i en conseqüència no declara nul.la l’Ordre.
Nogensmenys, declara així mateix que les pretensions exercitades pels recurrents, que resulten inviables respecte a l’actuació del Ministeri, poden exercitar-se front l’actuació de l’Administració convocant i competent -l’Administració Valenciana-, davant la qual s’haurà de fer valdre tots els arguments, inclòs el relatiu a la incidència i efectes de la sentència del Tribunal Suprem com a determinant de la relació de seleccionats.
Pertoca, doncs, al Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) resoldre el fons d’aquest assumpte. Els recurrents ja en el seu moment i en previsió d’una sentència d’aquest caire presentaren l’oportú recurs davant del TSJCV, el qual es troba en tràmit de formalització de la demanda.
Haurem d’esperar, per tant, a la sentència que sobre aquest mateix assumpte (la retroactivitat del nomenament, a tots els efectes, des d’octubre de 1992, entre d’altres) haurà de dictar el TSJCV.
< anar al començament | informacions actuals | All-i-Oli | Principal >