Les Administracions Públiques
1
all-i-pebre
La nova revista del nostre sector El sector de personal laboral i funcionari de la Funció Pública Valenciana de l’STEPV-Intersindical Valenciana hem fet una nova edició de la nostra revista. Es tracta d’uns números especials de l’All-i-oli dedicats a la problemàtica i als temes que afecten més directament el nostre personal. De moment, tindrà una periodicitat trimestral. Du articles sobre les RPTs i els acords, el nou conveni, notícies d’actualitat de funció pública i una novetat: la campanya del trimestre. Comencem per demanar un sistema de millora d’ocupació de veres.
Més acords sobre les RPTs Ens hem enterat que la CIVE, en la seua reunió del 27 de juny, va convalidar un acord entre el personal de vigilància del Museu Sant Pius V i la direcció del centre, segons el qual passen a ocupar llocs de subaltern i es pacta un règim de treball i d’horari. Açò suposa un precedent per a d’altres col.lectius en similars circumstàncies.
Finalment, dir-vos que en la reunió de 8 d’octubre, en què es va decidir no negociar les RPTs, també s’acordà modificar la naturalesa jurídica dels col.lectius d’Educadors d’Escola Infantil, Educadors d’Educació Especial, ETAR, Operadors de Comunicacions, Mestres de Taller i Adjunts de Taller, que passen a ser funcionarials.
Tots aquests acords (i d’altres) han estat reflectits en les Relacions de Llocs de Treball publicades el passat 31 d’octubre, com us expliquem en els articles dedicats a eixe tema.
Ens descompten els havers de la vaga de l’any passat Quasi un any més tard (en alguns casos, serà un any, ja que no a tots els ho han passat amb la nòmina d’octubre) de les vagues de novembre de l’any 1996, en contra de la congelació salarial dels empleats públics, la Generalitat ha començat a fer els descomptes en nòmina. L’única cosa que es pot fer és revisar si el còmput està ben fet. El mètode és el següent: cal dividir per trenta el sou que vàreu cobrar el novembre passat (en cap cas cal afegir una part proporcional de pagues extres ni de vacances). Així obteniu el sou diari. Aquesta quantitat cal dividir-la per 8,0 si teniu una jornada setmanal de 40 hores, o per 75 si teniu una jornada setmanal de 37 hores i mitja. Així obtindreu el sou corresponent a una hora del vostre treball. Sumeu les quantitats corresponents, segons si féreu una hora, les dues, o les dues hores i el dia complet de vaga. Si coincideix amb el descompte, està bé; si no, poseu-vos en contacte amb el sindicat.
Anar al començament
2
NOVES RPTS, VELLS MÈTODES
Ja tenim noves RPTs publicades. Van eixir al DOGV del dia 31 d’octubre. Ja poden -si volen- traure concursos. Ja sabem qui es pot funcionaritzar (hi ha nous col.lectius) de veres. I, sobre tot, ja es va a cobrar la pujada dels mínims.
Això és el que van a vendre-vos: la pujada! I van a silenciar que no s’han negociat les RPTs; que han estat publicades amb la signatura en conformitat de CCOO, UGT i CSIF, quan contenen classificacions problemàtiques de determinats col.lectius, quan es mantenen greuges i se’n creen de nous... però va la pujada! Una pujada de nivells mínims que podrien haver pactat que es publicara en juliol (l’acord és del dia 1 de juliol), de manera que la gent afectada podria estar cobrant des de la nòmina d’agost.
Nosaltres no podem estar d’acord amb estes RPTs i per això les anem a recórrer. Hi ha col.lectius els llocs de treball dels quals encara no han estat funcionaritzats. Hi ha llocs que fan el mateix (caps de negociat, de secció, ajudants d’arxius i biblioteques, operadors informàtics, etc.) amb classificacions diferents. Ara, a més es creen més greuges: auxiliars que fan el mateix i durant les mateixes hores, cobraran diferent; els subalterns cobraran el mateix nivell que els subalterns supervisors... Un desgavell.
L’acord d’1 de juliol
El dia 10 de juliol d’enguany es va publicar en el DOGV l’Acord d’1 de juliol de la Mesa Sectorial de la Funció Pública i de la Comissió d’Interpretació, Vigilància i Estudi del II Conveni Col.lectiu en matèria de procediment de classificació de llocs de treball, elaboració de les relacions de llocs de treball, ordenació del sistema retributiu i creació de la Comissió de Condicions Laborals.
L’única cosa positiva que trobem és que es reparteixen 500 milions més a l’any en la nòmina d’unes vuit mil persones. Cal preguntar-se, però, a canvi de què s’ha firmat l’acord i d’on han eixit els diners.
A canvi de què?
Fent una lectura no gaire profunda de l’Acord, podreu comprovar com es pacta l’acceptació per part de tots (tots!) els sindicats presents en la Mesa Sectorial de Funció Pública (CCOO, UGT i CSIF) dels principis generals que en matèria de classificació dels llocs i gestió de recursos humans volia implantar el PP des que es va fer càrrec del govern de la Generalitat: homogeneïtzació dels llocs de treball en grans grups amb funcions genèriques i polivalents, cosa que permet, diuen, una millor distribució (= mobilitat) del personal segons les necessitats de l’Administració. Per a acabar-ho d’arreglar, s’accepta la mobilitat funcional i geogràfica. Aquesta última, això sí, previ pas per la Comissió de Condicions Laborals, que es crea per l’acord, com a comissió delegada de la Mesa Sectorial de Funció Pública.
El problema és que no es defineix la incardinació d’aquesta Comissió en el procés de classificació: els seus acords són vinculants per a l’Administració o no? Cap recurs contra les seues decisions? Quin? O no cap? Els seus acords poden ser defensats davant els tribunals? Quin procediment van a seguir? Quin termini hi ha per a considerar que una petició ha estat desestimada? O resulta que només és la Mesa Sectorial (que negocia, però els acords de la qual no tenen força d’obligar) amb nom diferent? Queremos saber!
D’on han eixit els diners?
En principi, ens diuen que és una mostra de la voluntat del Govern de la Generalitat de... bla, bla, bla. El cert és que no estaven pressupostats, ni s’han amortitzat llocs de treball per a aquest fi en concret (sí s’ha fet per a d’altres finalitats). La quantitat resultant, però, ens sembla vagament familiar: quasi 600 milions de pessetes. Coincideix amb el càlcul del que l’Administració deu en concepte d’ajudes socials només al personal laboral (sense computar en aquest cas el que correspondria al personal funcionari), ja que no s’han pagat des de 1992. És a dir, que estem auto-finançant-nos la pujada. Perquè, ¿heu sentit a dir que algú (que no siga l’STEPV-iv) haja denunciat l’incompliment de l’article 29.3 del II Conveni Col.lectiu, que estableix un 0,8% de la massa salarial anual dels laborals per a establir un fons social? ¿O és que el pacte inclou no denunciar-ho?
La pujada dels nivells mínims
El més cridaner de l’acord d’1 de juliol és la pujada dels nivells mínims del complement de destinació per grups: l’A al 18, el B al 16, el C al 14, el D al 12 i l’E al 10. La primera cosa que hem d’assenyalar és que, com a tals mínims, ens pareixen molt més correctes que els mínims que hi havia anteriorment (13, 12, 11, 10 i 8). De fet, coincideixen quasi exactament amb un estudi-proposta del nostre sindicat.
Però -sempre hi ha "peròs"- no podem estar d’acord amb la forma en què s’ha plantejat aquesta pujada, i molt menys si considerem com s’ha "venut" pels sindicats firmants. Per què? Perquè resulta que únicament es puja el nivell del complement de destinació, de manera que es continuarà cobrant el mateix complement específic. Com es va a explicar que hi haja personal fent el mateix (per obligació: ho diu la seua classificació, que han de fer el mateix) i cobrant sous diferents? O com es van a solucionar els següents problemes (creats per l’acord): què passa amb els subalterns/es supervisors/es? Ara estan classificats en el nivell 10 -igual que els seus subordinats. I què passa amb els caps de negociat del grup C, que ocupen un lloc amb nivell 14? Els companys de nivell base, també tindran el nivell 14? Per no parlar dels auxiliars administratius, que gua nyaren un lloc 12 per concurs i ara es troben agreujats pel fet que molts altres companys els igualen per una simple reclassificació. En definitiva, que s’ha fet amb els peus.
I ara, hi haurà concursos?
No hi ha cap impediment legal, però no és segur que els traguen. En primer lloc, perquè no hi ha obligació (la llei diu que es trauran a concurs, però no diu quan); en segon lloc, perquè hi ha col.lectius a funcionaritzar que pressionen per a que no isquen els seus concursos fins que es funcionaritzen; i, finalment, perquè hi ha sentències que afecten concursos antics que no han estat executades. La solució no és fàcil, però ara la pilota la té Funció Pública, i caldria que xutara.
Haurien d’eixir necessàriament dos concursos: el de Subalterns i el d’Auxiliars de grup D d’Administració General, ja que en ambdós casos hi ha personal aprovat d’unes oposicions sense plaça definitiva.
Anar al començament
3
El III Conveni del Personal Laboral
Denúncia del II Conveni Col.lectiu
L’Administració de la Generalitat, fent ús de l’art. 3 del II Conveni Col.lectiu (que coincideix amb l’art. 86 de l’Estatut dels Treballadors), ha denunciat la vigència del II Conveni; ara cal negociar el III Conveni del personal laboral de la Generalitat Valenciana.
L’STEPV-Intersindical Valenciana ha estat convocat oficialment per l’Administració a constituir la mesa de negociació del III Conveni. La data serà el dia 10 de novembre de 1997. Està encara en dubte la composició de la mesa de negociació del III Conveni. Com expliquem en el requadre, nosaltres (recolzats per una sentència del Tribunal Suprem) hem aconseguit que no solament participen CCOO i UGT, sinó també, CSIF, USO i el nostre sindicat.
La participació de l’STEPV-Intersindical Valenciana permetrà encetar una dinàmica nova en la negociació del III Conveni, i que entre tots els treballadors i les treballadores de la Generalitat puguem fer arribar a la mesa negociadora la nostra opinió per diversos mitjans, fonamentalment les assemblees, i que el proper conveni col.lectiu siga un reflex del que opina la majoria dels treballadors de la Generalitat.
Incompliments del Conveni
Escriure sobre els incompliments del II Conveni no és cosa gens fàcil, i si tenim en consideració que "la criatura" va patir molt al nàixer, encara esdevé més difícil. La "criatura" va patir un període de gestació de vora set anys, temps que als "progenitors" no els va semblar irregular, ja que sembla ser que sempre anaven d’urgències. Al final, però, "parí la burra" i, amb la premura del poc temps que tenien els "parturients", al final va nàixer la "criatura".
Si comparem el temps de "procreació " i el temps que ha viscut, ens sembla que no li han deixat temps per a desenvolupar-se: ja li han fet el certificat de defunció. RIP + DESCANSA EN PAU.
Vist el seu historial i tenint en consideració la seua trajectòria, no podem deixar de constatar que els únics articles del II Conveni que s’han complert són els que fan referència als "pares de la criatura", a saber: tres alliberats més als sindicats de la "unidad de acción" (Art. 4.10).
Per a la resta dels treballadors i treballadores no s’han complert les promeses dels pares de la "criatura":
- No han sabut fer respectar els acords del conveni en matèria retributiva (Art. 5).
- No s’han preocupat d’enllestir un acord de borses de treball d’interins i borses de millora d’ocupació (Art. 8).
- No han regulat el procés de Promoció Interna, ni tan sols han establit el mecanisme per a fer-ho possible (Art. 8).
- No han constituït els fons d’ajut social, que, des de l’any 1993 al 1997, pot estar al voltant dels 600 milions de pessetes -només per al personal laboral (Art. 29.3).
La Sentència del Conveni
La incorporació d’altres sindicats diferents de CCOO i UGT a la negociació no és un regal de ningú (ni de l’Administració ni dels altres sindicats), sinó que és la conseqüència d’una sentència de la Sala 4.ª del Tribunal Suprem, que reconeix que el Conveni Col.lectiu del personal laboral de la Generalitat Valenciana és i s’ha de negociar com un conveni d’empresa. Aquesta demanda havia estat presentada per l’STEPV-Intersindical Valenciana.
Durant les últimes setmanes han aparegut escrits de diferents sindicats acusant l’STEPV-Intersindical Valenciana de voler perjudicar els treballadors i treballadores. S’afirmava, irresponsablement, que podiem haver deixat als treballadors de la Generalitat Valenciana sense conveni. Ells sabran per què ho han escrit, per què volen confondre els treballadors. Saben que això no és possible. ¿O és que el conveni i les lleis que aquests sindicats han negociat anteriorment són tan dèbils que a la primera de canvi es poden derogar? ¿És veritat que ens podíem haver quedat sense el II Conveni?, ¿i també sense el primer?, com? per què? ¿Que ens ho expliquen? Si no és veritat, per què ho han dit?
No ha estat ni estarà mai en la voluntat de l’STEPV-Intersindical Valenciana utilitzar els tribunals per a perjudicar els treballadors i treballadores. Al contrari: hem defensat i anem a fer valdre la capacitat de decisió d’aquells que representem, les treballadores i treballadors, dintre dels diferents marcs de negociació: comités d’empresa, juntes de personal, meses de negociació... I en aquest cas el que hem fet ha estat utilitzar la via jurídica per a defensar el nostre dret a representar a qui ens ha votat, que també tenen dret a la negociació col.lectiva, i en contra d’una legislació feta a la mesura de les necessitats dels sindicats CC OO i UGT.
Anar al començament
Anar al començament
"All-i-Oli" 123. Tornar al sumari