Ensenyament Públic
Projecte de R.D. que completa l'ordenació de l'F.P.
De nou, la Residència de Cheste
El nivell 24, a tot el Cos de Mestres
Acord de plantilles: MIRÓ firma, el Govern ratifica i... CAMPs complirà?
1
NEGOCIACIONS DE SECUNDÀRIA La situació es fa ja insostenible. Cal que lAdministració Educativa òbriga el procés negociador que afecta el professorat dels diferents cossos docents de Secundària, uns 15.500, ja que el proper curs escolar 1998-99 es generalitzarà el 3r curs dESO i, si no es modifica el calendari daplicació de la LOGSE, el primer curs de Batxillerat LOGSE en tots els centres educatius valencians. Prèviament, shauria dhaver negociat tot allò que afecta a les plantilles i condicions laborals.
En la línia dexigir la negociació, el 14 de novembre, en el marc de la Mesa Sectorial, els sindicats STEPV-iv, CC OO, UGT, CSIF i ANPE vam presentar un document on sexigia linici de les negociacions sobre les plantilles, garanties i condicions laborals del sector de Secundària. Els representants de la Conselleria, que en un principi es van negar a acceptar la nostra exigència, van haver de rectificar davant la posició unitària i contundent dels cinc sindicats. Es va acordar convocar una reunió -de moment, no té data- per abordar tots els temes que estan pendents de negociació, incloent-hi la decisió sobre si es convoca o no el Concurs de Trasllats de Secundària, encara que en principi lAdministració Valenciana no és partidària de convocar-lo. Per altra part, sens va informar que la Generalitat Valenciana està pendent de la modificació del calendari de laplicació de la LOGSE, que, amb tota seguretat, saprovarà en la "Ley de Acompañamiento de los Presupuestos Generales del Estado", per vincular-se a aquesta modificació. Com sabeu, el Partit Popular ha presentat una esmena a aquesta llei per la qual es modifica la Llei dOrdenació General del Sistema Educatiu, que diu: "El primer inciso de la Disposición Adicional Primera de la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, queda redactado en los siguientes términos: El Gobierno, previo informe de las Comunidades Autónomas, aprobará el calendario de aplicación de la nueva ordenación del sistema educativo, que tendrá un ámbito temporal de doce años a partir de la publicación de la presente ley".
DOCUMENT
SINDICAL
UNITARI
"Les Organitzacions sindicals presents en la Mesa dEducació (STEPV-iv, CC OO-PV, FETE, ANPE i CSI-CSIF), davant el notable retard de negociació sobre tots els temes que afecten a lEnsenyament Secundari i la perentòria necessitat de planificació daquests trams educatius, junt a les manifestacions als mitjans de comunicació per part del Conseller dEducació, demanem a la Conselleria dEducació la urgent negociació sobre: 1.- Dos temes sobre els quals lAdministració ha dactuar ja, en làmbit de la Mesa Sectorial dEducació:
- Calendari daplicació de la Reforma Educativa tant per a lEnsenyament Secundari Obligatori, com pel que fa als Batxillerats i Cicles Formatius.
- Itineraris de lalumnat referents a tots els trams educatius. En concret, ladscripció dels diferents centres on es cursen uns determinats estudis i els corresponents centres on es continuaran estudis de nivells superiors; és a dir, la xarxa pública de distribució geogràfica on sadscriguen:
-Els centres dInfantil/Primària als Instituts de Secundària on es realitzarà lESO.
-Els Instituts de Secundària on han de continuar els seus estudis postobligatoris, bé de les quatre modalitats de Batxillerats, bé dels Cicles Formatius, bé dels Mòduls de Garantia Social.
-Els centre, lalumnat dels quals vol cursar estudis en els Ensenyaments Especialitzats.
2.- Tres Meses paral.leles actuant de manera simultània i coordinada, que afecten al conjunt de lEnsenyament Secundari que es realitza en Centres Públics:
- Planificació i financiació de la construcció, de ladequació i de les dotacions de la xarxa pública dels IES.
- Condicions laborals del professorat i qualitat del sistema educatiu (pla de formació als centres de Secundària) a mitjà i llarg termini
-Les Plantilles idònies per a desenvolupar el Sistema Educatiu als Centres Públics.
3.- Per finalitzar, reiterem la nostra exigència de la convocatòria del Concurs de Trasllats de Secundària."
Anar al començament
2
Projecte de R. D. que completa lordenació de lFP
Regulació de la Formació Professional
Laplicació de la LOGSE a lEducació Secundària, pel que fa a l´aspecte normatiu, ha tingut com a fites més importants, a més de la publicació dels Reials Decrets sobre els ensenyaments mínims d´àmbit estatal i nacional i el Reial Decret 1004/91, sobre els requisits mínims dels centres educatius, la següent legislació:
- Reial Decret 1701/91, sobre les especialitats del Cos de Professorat de Secundària.
- Reial Decret 676/93, de Directrius Generals sobre títols i els corresponents ensenyaments mínims d´FP.
- Reial Decret 1635/1995 sobre especialitats de Formació Professional.A hores dara encara estan publicant-se al BOE els Reials Decrets pels quals sestableixen cadascun dels títols de la Formació Professional específica.
Així, per tal de completar alguns aspectes de la legislació citada, com per la necessitat d´una disposició de caràcter bàsic per a l´ordenació acadèmica dels nous Cicles Formatius d´FP, el MEC i les Conselleries de les nacionalitats amb competències educatives, han elaborat un projecte de "Reial Decret pel qual es completa lordenació de la Formació Professional en làmbit del sistema educatiu".
Aquest esborrany presenta els continguts següents:
1.- Regula l´accés, admissió i matriculació de l´alumnat als nous Cicles Formatius.
2.- Estableix l´equivalència professional, en la corresponent professió, entre el títol de Tècnic Auxiliar de la Llei General d´Educació del 70 amb el nou títol de Tècnic. Igualment, pel que fa a la titulació de Tècnic Especialista respecte a la de Tècnic Superior.
3.- Estableix l´accés directe a determinades modalitats de Batxillerat per als qui estiguen en possessió del títol de Tècnic.
4.- Es determinen els criteris generals per a les convalidacions entre:
- Mòduls professionals comuns a diversos Cicles Formatius.
- Mòduls professionals de Cicles Formatius de Grau Mitjà i matèries de Batxillerat.
- Mòduls professionals de Cicles Formatius i els mòduls formatius inclosos en els Certificats de Professionalitat corresponents.
5.- Regula els requisits per a l´exempció, total o parcial, del Mòdul Professional de Formació en centres de treball, per a qui tinga experiència laboral relacionada amb els estudis professionals.
6. - S´estableixen els requisits mínims d´espais formatius i instal.lacions per a impartir la Formació Professional Específica.
7. - Es determinen les titulacions declarades equivalents a efectes de docència per a l´ingrés a les especialitats del Cos de Professors d´Ensenyament Secundari i del Cos de Professors Tècnics d´FP.
8.- Es modifica i completa el Reial Decret 1635/1995 (Decret d´Especialitats d´FP) en aspectes tals com:
- S´amplia l´atribució docent de mòduls professionals assignades a determinades especialitats del professorat.
- Es modifica la denominació de determinades especialitats.
- Es corregeixen denominacions de mòduls professionals.
9.- Estableix la possibilitat que les administracions educatives puguen ofertar determinades places vacants a funcionaris del Cos de professors d´Ensenyament Secundari i del Cos de Professors Tècnics d´FP, que reunesquen una sèrie de titulacions, sense perjudici de la prioritat dels que tinguen l´especialitat, així com els requisits de titulació per a accedir a aquestes vacants, sense que això supose l´adquisició de l´especialitat.
Per la nostra part, exigim a la Conselleria dEducació la continuació de la negociació (de la qual només sha realitzat una sessió) de l´esborrany del Decret de l´Ordenació de lFP al País valencià, el qual ha de desenrotllar i concretar tots els aspectes daquest Reial Decret que són competència de la Conselleria d´Educació de la Generalitat Valenciana.
Anar al començament
3
Contractes a temps parcial: lÚS i lABÚS
Durant el curs passat, la Conselleria dEducació va regular, mitjançant una Ordre i amb les Instruccions pertinents, les contractacions a temps parcial del professorat interí de Primària i Secundària.
LSTEPV-iv es va oposar a aquest tipus de contractació, tot i que reconeguem que està emparada per la llei, per pensar que les seues repercussions dins del món de lensenyament provocarien més problemes dels que solucionarien.
Amb tot i això, entràrem a negociar per tal dintentar millorar les propostes que presentà la Conselleria, sense èxit, perquè no foren acceptades les nostres esmenes.
Davant dun plantejament absolutament economicista, adreçat més a lestalvi de diners que al compliment dels objectius dun servei públic prioritari com és lensenyament, lSTEPV-iv proposà la modificació de les hores mínimes i màximes daquest tipus de contractació, així com que es tinguera en compte la dedicació completa pròpia de la docència, i no tan sols les hores lectives, a lhora de fer el contracte, atés que, si no es feia així, sestablirien unes proporcionalitats impossibles en les hores anomenades de còmput mensual destinades a lassistència a claustres, reunions de departaments, formació, etc. Una cosa com ara "Senyor/a professor/a, assistesca vostè a 2/3 del claustre, a 1/3 de la reunió de departament... Per cert, siga vostè un bon professor/a, dinamitze la vida dels centres, faça cursos de formació i no es preocupe massa pels quatre duros que pensem pagar-li".
Tenint en compte que els contractes a temps parcial ofereixen les restes horàries de les diferents especialitats, era senzill suposar que a lhora destablir els horaris setmanals del professorat, aquests serien desastrosos si les Instruccions no especificaven clarament com havien de confeccionar-se.
LAdministració pareix que va pensar quelcom com ara: "¿Per què fer cas de peticions tan desgavellades? Deixem que cada centre faça el que puga (vulga?). A més, aquest tipus de contractació només sutilitzarà puntualment".
Deixant a banda el to sarcàstic, el ben cert és que lús sha convertit, en molts casos, en abús. Als actes dadjudicació de Secundària es podia detectar que el 821% de les places oferides de lespecialitat de Biologia eren a temps parcial, el 147% de les de Dibuix, l113% de les de Francés, el 869% de les dAnglés, el 232% de les de Música, el 16% de les dEducació Física i entre el 3% i 65% en la resta. Per no parlar de les poquetes places de les Escoles Oficials dIdiomes, on el percentatge podia ser del 100% en especialitats minoritàries com Rus o Italià, del 50% en Àrab o del 3846% en Alemany.
Laplicació estricta de lOrdre i de les Instruccions ha provocat que quedaren places sense cobrir, amb perfils tan originals com 4 h. duna especialitat al Racó dAdemús, és a dir, aproximadament 40.000 ptes. mensuals, i no cal dir que les despeses de transport i dietes són a càrrec del professorat.
LAdministració encara protesta perquè és voluntari per als interins agafar o no aquestes places. Quan comença labús alguns mai no hi troben els límits.
Anar al començament
Condición de catedrático
La Conselleria de Educació tiene previsto iniciar el procedimiento selectivo para la adquisición de la condición de catedrático el próximo mes de marzo.
Como recordaréis, este procedimiento se convocó mediante la Orden de 29 de julio (DOGV de 29 de agosto de 1997).
En marzo se efectuará el acto de presentación, en el que los aspirantes, en su caso, podrán presentar la memoria a que hace referencia el baremo de méritos.
La prueba a desarrollar por los aspirantes se efectuará en el mes de julio.
Anar al començament
5
De nou, la Residència de Cheste
LSTEPV-iv ha criticat la resolució de 22 doctubre de 1997 de la Direcció General de Personal de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència per incloure en les borses de treball de professorat de Secundària a persones que foren contractades de forma irregular el curs passat, sense que eixes persones hagen participat en els processos establerts per la legislació vigent.
El curs passat la Conselleria es va veure obligada a obrir una borsa deducadors de la Residència de Cheste i pretén incloure a les persones desplaçades en altres borses de treball, sense participar en cap procés de selecció.
Hem denunciat aquesta situació escandalosa en la Mesa de Seguiment de lAcord de Professorat Interí, ja que vulnera els principis constitucionals, la reglamentació de la funció pública sobre la provisió de llocs de treball en règim dinterinitat, lacord de professorat interí de lany 1993, trenca els principis de la negociació col.lectiva i els mecanismes que regulen les borses de treball, ja que es beneficia a unes persones contractades irregularment i perjudica a altres.
Per acabar, hem exigit al conseller Camps que revoque la resolució.
Anar al començament
6
Substitucions
En lAcord sobre Plantilles i condicions de treball del professorat del Cos de Mestres dels centres públics depenents de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, signat el 7 de juny de 1997, es diu a lapartat 9é:
"La Conselleria de Cultura, Educació i Ciència es compromet a realitzar les oportunes modificacions reglamentàries que permeten que les baixes es cobresquen en el termini de set dies, a partir de la recepció del part de baixa en les direccions territorials. I es prestarà especial atenció a la reducció de lesmentat termini en les substitucions per maternitat i en aquells casos programats amb anterioritat" .
A hores dara, lAdministració no ha complit aquest apartat de lAcord, no ha modificat lOrdre de 29 de juny de 1992 i, per tant, els centres continuen tenint problemes quan cap mestre o mestra es troba en situació de baixa.
Des del Sindicat hem exigit, reiteradament, que es done compliment a allò que es va signar, sense obtindre una resposta satisfactòria. Per tot açò, fem una crida a tots els centres, claustres i consells escolars perquè reclamen del corresponent Servei Territorial de Cultura i Educació que es done compliment a lapartat nové de lAcord, enviant professorat substitut als centres en el termini de set dies, a partir de la recepció del part de baixa en les direccions territorials. En cas que les Direccions Territorials no atenguen aquesta exigència, us fem una crida perquè us poseu en contacte amb el sindicat per tal que entre totes i tots aconseguim aturar aquesta actuació tan lamentable de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència.
Anar al començament
7
El nivell 24, a tot el Cos de Mestres
Des que ha començat el curs, alguns sindicats estan fent arribar a les escoles models de recursos per tal de demanar el nivell B24 en el complement de destinació per als mestres que imparteixen docència en el primer cicle dESO, petició que afectaria a uns 3.000 mestres, dun col.lectiu de més de 21.000.
La via jurídica emprada per a aquesta reivindicació salarial ha provocat que els tribunals competents en les diferents comunitats autònomes hagen fallat amb sentències contradictòries entre sí; així, mentre a La Rioja el Tribunal Superior de Justícia emeté una sentència favorable, el de Madrid i el de Canàries fallarem en contra daquest reconeixement.
A lSTEPV-iv, però, estem perquè el nivell B24 no es pague únicament als mestres adscrits al primer cicle dESO, sinó que saplique a tot el Cos de Mestres, tant si treballen en Infantil, Primària o Secundària.
Mantenint aquesta postura, signàrem lAcord de Plantilles de centres dInfantil i Primària el 6 de juny de 1996, el punt 17 del qual especifica que la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència "negociarà al llarg del període dimplantació de lEducació Secundària Obligatòria les condicions retributives dels funcionaris del Cos de Mestres com a conseqüència de laplicació de lESO".
Així doncs, pensem que la reivindicació ha de tenir, almenys de moment, un caràcter sindical i no pas jurídic el qual es mostra contradictori i ben poc segur, com ho mostra que en aquest moment existeixen sentències contradictòries al respecte. De fet, els Tribunals de Justícia, per exemple a Canàries, tenen en compte si el professorat dESO per al qual es reclama el nivell 24 treballa en un col.legi de Primària o en un IES, un criteri que obri encara més la diferenciació salarial entre el propi professorat del Cos de Mestres que imparteix dESO.
Davant de tot açò, no convé oblidar el sentit que han tingut i encara tenen algunes reivindicacions històriques del moviment densenyants i que avui, atesa la situació actual dels centres, cobren un protagonisme evident. Ens referim al fet que la LOGSE no avançara cap al Cos Únic dEnsenyants; ans el contrari, consolidara els diferents cossos docents. El mateix podem dir del nou sistema retributiu (els famosos sexennis), que suposa una gran divisió salarial. O la LOPEGCD, que encara ens jerarquitza més.
Tot plegat està produint un gran ventall de condicions laborals i retributives que lSTEPV en absolut comparteix. És per això que no abandonem la lluita pel Cos Únic dEnsenyants i per unes mateixes condicions laborals i econòmiques per a tots els ensenyants.
Per això, en la negociació del punt 17 de lAcord de Plantilles, lSTEPV-iv demanarà el nivell 24 per a tots els mestres.
Anar al començament
8
MIRÓ firma, el GOVERN ratifica i...
CAMPS complirà?
LAcord de Plantilles dInfantil i Primària va suposar un pas en la direcció daconseguir més recursos i possibilitats organitzatives a lEscola Pública, de forma que es poguera oferir més qualitat en el servei públic educatiu i una millor atenció a la diversitat de necessitats educatives.
Els aspectes més rellevants del pacte subscrit, entre daltres, són: les plantilles tipus dels centres (13+1 mestres en els centres duna línia; 26 mestres en els de dues línies, i 37 mestres en els centres de tres línies); la negociació de la normativa específica i de les plantilles dels Col.legis Rurals Agrupats (CRAs); la creació dunitats per a lescolarització de lalumnat de 3 anys, de manera que es generalitze loferta en el curs 1998-99; la dotació de professorat de suport a leducació infantil als centres amb quatre unitats de segon cicle dEducació Infantil; la dotació de personal als centres que integren alumnat amb necessitats educatives especials i als centres ordinaris que compten amb unitats específiques deducació especial, dacord amb el nombre i el tipus de necessitats; les modificacions reglamentàries que puguen permetre cobrir les baixes en el termini de set dies, a partir de la recepció del part de baixa en les direccions territorials; la regulació de la situació del professorat itinerant; la possibilitat de romandre en el seu centre en el supòsit de no obtenir una nova adscripció i ser desplaçat anualment a centres de la localitat o de la zona; la convocatòria de proves de noves especialitats i de cursos despecialització per a ladquisició de noves especialitats; lavançament de les plantilles tipus per a donar cobertura al professorat no adscrit o la dotació de professorat dacció compensatòria als centres dAcció Educativa Singular.
En aquest moment, centrant-nos en les plantilles tipus, cal dir que, fins aquest curs escolar, shan creat 1.741 llocs de treball en els col.legis públics per al Cos de Mestres: 1.218 en el curs 1996/97 i 523 per al curs 1997/98.
Queda pendent la creació de llocs de treball per tal de completar la plantilla tipus (un generalista en els duna línia i un especialista, de Música o dEducació Física, en la resta). També cal crear totes les unitats de tres anys en els centres públics, per a generalitzar lescolarització daquest alumnat, i dotar dun mestre/a més que el nombre dunitats els centres de 5 o més unitats de segon cicle dEducació Infantil. En total, estem parlant de la creació de més de 1.700 llocs de treball per al proper curs escolar.
Però, a partir dací, les coses es presenten mal. Malgrat que tot allò que hem exposat està signat, lAdministració valenciana pretén no complir lAcord de Plantilles en la seua totalitat. En el projecte dinstruccions sobre criteris generals per a la modificació de la composició per unitats i la relació de llocs de treball docents dels centres públics dEducació Infantil (2n cicle), Primària i Educació Especial, per al curs 1998-99, conegut com a "arranjament escolar", presentat a la Mesa Sectorial el passat 14 de novembre per la Direcció General de Centres, sincompleixen aspectes força importants, en concret: la generalització de les unitats de 3 anys als centres públics per al curs 1998-99, no es doten dun mestre més que el nombre dunitats als centres que tinguen 5 unitats deducació infantil, no es dota la plantilla completa als centres duna línia (13+1) i no es dota del segon especialista de Pedagogia Terapèutica els centres de dues línies. Si al final no es modifica la proposta de la Conselleria, sols es crearien per al curs 1998-99 entre 350-400 unitats de tres anys, de les més de 700 que suposa la total generalització, i 1.100 llocs de treball, en compte dels 1.700 que suposa el compliment de lAcord de Plantilles.
Els arguments de lAdministració no són, en cap cas, acceptables. Respecte a la generalització de les unitats de 3 anys, argumenten que no tenen les infrastructures necessàries, i respecte a completar les plantilles tipus, diuen que cal "optimitzar recursos".
LSTEPV i la resta dels sindicats signants ens oposàrem rotundament, amb tota contundència, a aquesta pretensió, exigint el total compliment de lAcord signat i la convocatòria immediata de la Comissió de Seguiment de lAcord de Plantilles sota la presidència del conseller Francisco Camps, i en cas contrari, ens plantejaríem mesures de pressió perquè es complesca lAcord. Ara li toca moure fitxa a lAdministració.
Anar al començament
9
Anar al començament