| editorial | Ens juguem els serveis públics Suma, resta i continua |
 |
Sempre s’opina sobre els pressupostos
comparant-los amb els de l’any anterior: minven, creixen, es mantenen, es fa una
política o d’altra. També convé opinar posant en relació l’assignació anual
de recursos amb les necessitats existents: com es tracta una determinada realitat.
Finalment, és interessant veure projeccions a més llarg termini: un creixement puntual
sosté al llarg d’un període plurianual una determinada prioritat o sols és la
compensació oportuna -i oportunista- d’una flagrant desatenció o omissió anterior.
Pitjor és encara un permanent desinterés. De tot hi ha en els pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 1998, en una dosi tal que, al remat, continuen essent insuficients i continuistes. Els salaris dels empleats públics creixeran un 2,1%; és a dir, continuarem amb una capacitat adquisitiva molt retallada per succesives pèrdues i congelacions. El capítol d’Educació manté "la part del formatge" de l’any passat: el 27%. Creix un 5% respecte a 1997, menys que el del Ministeri d’Educació, que ho fa en un 6,8%, i allí han avançat més en l’aplicació de la LOGSE. Les inversions en Primària s’incrementaren en el 95 un 23,55%, es congelaren en el 96, es van reduir en un 3,20% en el 97 i augmenten el 17,21% per al 98. En Secundària, apartat inversions, van haver-hi 10.532 milions en el 95, la mateixa quantitat en el 96, 7.690 en el 97 i 12.419 per al 98. I tot açò si el realitzat és aproximadament el que s’ha pressupostat, perquè no sempre és així, millor dit, quasi mai ho és: el Govern passa milions d’ací cap allà sense control. Com es pot veure, són nivells d’inversió d’una "normalitat continuada" -insuficiència manifesta, s’hauria d’haver sostingut una alta inversió des que s’engegà la Reforma Educativa- que no s’adiu amb la situació d’excepció en la que es troba l’Educació. A 30 instituts de nova planta per any, en el 2000 no tenim ni els del mapa escolar, sense comptar el que costa remodelacions i adequacions. Cada curs que passa sense infrastructures en el sistema públic -aules de 3 anys, per exemple- és una pèrdua d’alumnat que s’escolaritza en l’oferta privada. Amb aquesta política, a pocs anys vista, l’equilibri actual entre pública-privada s’haurà invertit i després diran que ha sigut per la lliure elecció de les famílies. Ah!, la partida dedicada a la promoció i ús del valencià continua essent d’un 0’08%, des de fa anys. Enguany també eixirem al carrer. |